En la pràctica clínica, l'ona de xoc fa referència a la teràpia amb ones de xoc i el grau de dolor varia d'una persona a una altra. Tanmateix, com més intens sigui el dolor, millor serà l'efecte. No hi ha cap connexió necessària entre tots dos.
La teràpia d'ones de xoc és una teràpia física que tracta malalties aplicant l'energia adequada a zones precises. L'energia utilitzada i la zona seleccionada determinen directament l'efecte del tractament, independentment del nivell de dolor del pacient durant l'operació. Si l'energia és massa baixa, no es pot aconseguir l'efecte terapèutic, i si l'energia és massa alta, es poden produir reaccions adverses.
Les ones de xoc extracorpòriques de baixa energia i d'energia mitjana s'utilitzen habitualment per tractar les malalties cròniques de lesions dels teixits tous, les malalties del cartílag i la no unió òssia superficial, mentre que les ones de xoc extracorpòriques d'alta energia s'utilitzen habitualment per tractar la no unió òssia més profunda, la curació retardada de fractures, i necrosi del cap femoral i altres trastorns osteogènics.
En termes generals, com més alt sigui el nivell d'energia de l'ona de xoc, més gran serà el grau de dolor. Però com més alt sigui el nivell de dolor, millor serà l'efecte del tractament. Durant el procés de tractament, els metges triaran el nivell d'energia i el mètode de tractament adequats en funció de la condició específica del pacient per aconseguir el millor efecte del tractament.
Si el pacient sent un dolor o malestar evident, ha d'informar el metge de manera oportuna perquè el metge pugui ajustar el pla de tractament o interrompre el tractament. El dolor excessiu pot causar una càrrega addicional al cos i pot afectar l'eficàcia del tractament.