A principis dels anys 60, tècnics de la companyia d'aviació d'Alemanya Occidental (República Federal d'Alemanya) D ö nnier van descobrir que quan un avió passa per núvols de pluja a gran velocitat, es pot generar una ona de xoc que pot danyar els components interns de l'avió, mentre que la carcassa exterior de l'avió roman intacta. Aquest fenomen va cridar l'atenció dels físics i el 1963, la companyia va establir un laboratori d'investigació d'ones de xoc. El 1966, un enginyer del laboratori d'investigació va entrar en contacte accidentalment amb un objectiu d'ona de xoc que funcionava i el seu cos va sentir com una descàrrega elèctrica. L'estudiós enginyer es va adonar immediatament que aquest era l'efecte de l'ona de xoc que entrava al cos humà. Eisenberg (professor de l'Institut de Cirurgia de la Universitat de Munic) va treballar estretament amb l'equip d'investigació dels efectes de les ones de xoc de Downer&Company per demostrar finalment el 1972 que les ones de xoc transmeses a través de l'aigua podien aixafar càlculs renals aïllats. Aquest èxit va ser una fita en la història de la litotrípsia extracorpòria per ones de xoc i va obrir una nova era en el tractament de les pedres del tracte urinari. El 1980, Joss et al. del Departament d'Urologia de la Universitat Ludwigo Maximilian de Munic, Alemanya Occidental, va utilitzar per primera vegada aquesta màquina per al tractament clínic de pacients amb càlculs renals. El 1985, la Xina va desenvolupar amb èxit una trituradora de pedra.